Escriptor palestí: el que vaig presenciar a Gaza és un holocaust

Susan Abulhawa: Vaig pensar que entenia la situació sobre el terreny. Però no ho vaig fer. Res no et pot preparar realment per a aquesta distopia. El que arriba a la resta del món és una fracció del que he vist fins ara, que és només una part de la totalitat d’aquest horror. Gaza és un infern. És un infern ple d’innocents sense aire. Però fins i tot l’aire aquí està cremat. Cada respiració es rasca i s’enganxa a la gola i als pulmons. El que abans era vibrant, colorit, ple de bellesa, potencial i esperança contra tot pronòstic, està cobert de misèria i brutícia de color gris. La destrucció és tan massiva i persistent que les fines partícules de vida polveritzada no tenen temps d’assentar-se. La manca de gasolina va fer que la gent recorrés a omplir els cotxes amb estearat, oli de cuina usat que crema brut. Emet una olor desagradable i una pel·lícula peculiar que s’enganxen a l’aire, als cabells, a la roba, a la gola i als pulmons. Em va costar una estona esbrinar l’origen d’aquesta olor generalitzada, però és fàcil discernir-ne altres. L’escassetat d’aigua corrent o neta degrada els millors de nosaltres. Tothom fa el possible amb si mateix i amb els seus fills, però en algun moment, deixes de preocupar-te. En algun moment, la indignitat de la brutícia és ineludible. En algun moment, només espe…  res la mort, tot i que també esperes un alto el foc. Però la gent no sap què farà després d’un alto el foc. Han vist imatges dels seus barris. Quan es publiquin noves imatges des de la regió del nord, la gent es reunirà per intentar esbrinar de quin barri és o de quina casa era aquell munt de runes. Sovint, aquests vídeos provenen de soldats israelians que ocupen o fan volar les seves cases. Esborrat de potencial en un terreny. Esborrar l’esperança en i per a un lloc. L’esborrament és l’impuls per destruir cases, escoles, llocs de culte, hospitals, biblioteques, centres culturals, centres recreatius i universitats. El genocidi és el desmantellament intencionat de la humanitat d’un altre. És la reducció d’una societat antiga orgullosa, culta i d’alt funcionament en objectes de caritat sense diners, obligada a menjar-se l’indicible per sobreviure; viure en la brutícia i la malaltia sense res a esperar, excepte la fi de les bombes i bales que plouen sobre i a través dels seus cossos, les seves vides, les seves històries i el seu futur. Ningú no pot pensar ni esperar el que podria venir després d’un alto el foc. El sostre de la seva esperança a aquesta hora és que el bombardeig s’aturi. És una pregunta mínima. Un mínim reconeixement de la humanitat palestina. Tot i que Israel talla el poder i Internet, els palestins han aconseguit transmetre en directe una imatge del seu propi genocidi a un món que permet que continuï. Però la història no mentirà. Registrarà que Israel va perpetrar un holocaust al segle XXI.